Les mares

En Faixedas ha tingut una idea brillant. Encara no l’entén però és brillant. En Xuriguera entén la idea d’en Faixedas però no s’hi veu. Sort de les mares que ho salven sempre tot. Ni mortes poden descansar en pau. El duet, per art del teatre, es converteix en quatre. Xuriguera i Faixedas parlen de les seves mares. Perdó. Les seves mares ens parlen d’en Xuriguera i en Faixedas.

“De la tendresa i l’humor negre de Xuriguera i Faixedas n’ha sortit l’obra més madura i emotiva d’aquests dos còmics”. Albert Om (periodista).

“Us recomano vivament que no us la perdeu. Aconsegueixen arrossegar l’espectador a la rialla i l’emoció”. Sílvia Soler (escriptora).

“El més bèstia que han fet mai, brutal!”. Laura Duran (periodista)

“Gran homenatge, tendre i divertit, a les mares”. Eva Arderius (periodista)

“Emoció, riure, gaudir, tot sumat amb llàgrimes i somriures... això és teatre”. Pep Poblet (músic).